Primeta i poqueta cosa. Com un ocellet fràgil. Sempre semblava que sortiries volant d'una ventada.

Sempre amb alguna paraula amable per dir, sempre amb un bon gest per fer.

La persona mes bona que he conegut, encara que quan calía, treies el teu caracter com a dona lluitadora i mare de tres fills que has sigut.

Mai oblidare aquell pollastre tan bo que feies, ni aquelles tardes de diumenge a l'hivern amb la llet amb colacao i les galetes com tampoc oblidare les bronques que ens foties a mi i als cosins per penjar-nos de la liana que hi havia lligada al "palusantu" que hi havia al mig del pati.

Primeta i poqueta cosa. Com un ocellet fràgil, aixi te'n has anat. En un breu i plàcid suspir.

He sentit com tot el pes del món em queia a sobre però quan he vist la teva cara de páu m'he alliberat de tot i ho he entes tot.

Encara que em faci mal, te'n has anat en pau i per fi, amb el iaiu.

I aixi será. Estarás en páu i amb el iaiu per sempre.

Per sempre mes...

http://www.youtube.com/watch?v=vIw0ewEsNHs